EDUCACIÓ VIAL

Ahir dia 1 vam anar amb bicicleta acompanyats de la Policia. En realitat només hi havia tres policies que es deien Pedro, Nico i Alfredo.

Ens van donar un peto fluorecent i després ens vam dirigir cap a la Plaça de les Palmeres, que està a la platja. Anant cap allà vam passar per on viu el Alberto de la nostra classe i on viuen els meus avis. També vam passar per on anem quan anem a la platja amb l'escola. Vam fer un tros del recorregut de la bicicletada que es fa el dia dels esports.

Quan vam arribar a la Plaça de les Palmeres vam esmorzar i vam estar jugant per allà. Quan vam marxar ens vam dirigir al circuit de les bicis al Canyars, davant de casa meva. Després d'una estona em vaig estrellar contra l'Estiben. Vam fer un joc de curses molt extrany. El que arribava segon guanyava.

Quan vam arribar a l'escola em feien mal les cames i crec que no era l'únic al que li feien mal.

El pitjor va ser que a la fila, a la cua, casi caic per culpa del Sergio que frenava de cop o anava molt lent. 

Vam fer 20 km més o menys. El Santi també va anar amb bicicleta, però no va fer ni mig kilòmetre.

Andrés

El dimecres 1 de mjuny vaig anar d'excursió amb la meva classe a fer una volta a Castelldefels amb la bicicleta. També amb uns policies que venien a ensenyar-nos totes les senyals, els plats de la bici, com indicar si havies de girar a l'esquerra, a la dreta i fins i tot a frenar.

Els policies es deien Alfredo (que és el que anava amb cotxe i va trobar la motxila que havia perdut), el Nico (era el que controlava què feiem amb la bicicleta) i el Pedro (que és el que ens guiava).

M'ho vaig passar molt bé. He après més sobre les senyals i que la senyal d'alçada és per a que els camions no xoquin als túnels. Cada vegada que havia de girar, havies d'aixecar el braç, depenent de cap a on giressis.

Diego


Ahir dimecres vam anar amb bici des de l'escola fins al Passeig Marítim. Vam anar per davant de casa meva. Quan arribàvem a la Polícia Local vam fer la primera parada. Després vam anar pel polígon industrial, carrer Barcelona, rambla Marisol fins arribar a l'ambulatori de Can Bou, on vam fer una altra parada.

Vam creuar un pont que arribava a la platja i allà fins al Passeig Marítim. Vam arribar fins la Plaça de les Palmeres. Allà vam esmorzar i, quan vam acabar, vam anar pel Passeig Marítim fins a Gavà.

Tornàvem pel Canal Olímpic on em vaig fer mal al mateix pont de l'autovia. Després cap a la universitat i pel pont de fusta. Vam trigar una mica i al final fins arribar a l'escola. En total 20 kilòmetres.

M'ha agradat molt aquesta excursió.

Sergio


El circuit d'Educació Vial va ser cansat i amb mal de cames, però va ser molt divertit anar amb bicicleta. M'ho vaig passar molt bé. Jo vaig anar amb una bicicleta de model BMX. Aquest model és un model especial, només té una marxa i té estriberes, que és per a que pugi una altra persona i es recolzi a l'esquena del conductor o pilot.

A les pujadetes cansava molt portar la BMX perquè portava una marxa molt cansada i havies de pedalejar molt ràpid i molt fort.

Vam fer un caminet fins la Plaça de les Palmeres. Vam passar per la carretera fent senyals per si anàvem cap a l'esquerra, la dreta, si frenàvem o si haguéssim de parar. Vam parar una estona. Hi havia alguns nens i nenes que se'ls hi treia el casc i alguns quèiem de la bicicleta.

Vam fer al menys 20 kilòmetres. Vam arribar cansats però ens ho vam passar molt bé.

Marc Marín


A les vuit i vint vaig quedar amb uns nens i nenes de la classe però, just abans de pujar cap a l'escola, se'm va trencar en dos la cadena de la meva bici. Vaig haver d'anar a casa i agafar la bici del meu pare. Després vaig pujar a l'escola per començar la ruta.

Quan vam arribar al col·legi, el Pedro, el Nico i l'Alfredo ens van explicar unes coses, ens vam posar uns petos reflectants i vam començar la ruta. Vam fer com a mínim 3 parades durant tot el recorregut. Vaig anar darrere de la Anouck i davant de la Irene G., anàvem en fila. Quan estàvem per la Plaça de les Palmeres hi havia com dues rampes i vam pujar-les sense la bici.

Més o menys vam fer 20 kilòmetres. Per girar o parar havíem de fer gestos amb les mans, per tal que els cotxes ho sapiguessin.

Ainhoa


El dimecres 1 de juny vam fer una sortida amb bicicleta pel matí. El Pedro, el Nico i l'Alfredo eren els nostres policies per la sortida.

El Pedro ens va ensenyar a senyalitzar per si volíem girar a la dreta, a l'esquerra o frenar. La sortida va ser de 20 km. Vam anar des de La Ginesta fins a la Plaça de les Palmeres, i després vam tornar a l'escola per un camí recte i no donant volta per tot el poble.

Jo em vaig portar la bicicleta del meu pare que té uns pedals especials que amb unes bambes que són per aquest tipus de pedals s'enganxen als pedals. Quan vam parar, em vaig oblidar i vaig caure de la bici dos cops per culpa d'això.

Nil

PORT AVENTURA

Fuimos de excursión a Port Aventura. Las atracciones que más me gustaron fueron la Caída libre, el Furious Baco y el Dragon Khan.

La caída libre fue muy emocionante y daba la impresión de que te caías. Me subí con Mar y Núria. Estábamos muy nerviosas cuando empezamos a subir y luego al caer. Pero cuando acabó queríamos volver a subir.

El Furious Baco era muy divertido y muy rápido. No había piruetas pero te ponían boca abajo. En la foto salía con las mejillas atrás.

En el Dragon Khan no había casi cola y me gustó mucho. Esta atracción fue la que más me gustó. Cuando estábamos en la cola, estaba super asustada pero luego quería volver a subir. La primera bajada daba un poco de "cague", pero luego era una pasada y nos volvimos a subir.

Laura

Quan vam arribar, vam veure que hi havia poca gent. Jo esperava que hi hagué més. M'ho vaig passar molt bé.

Quan ja era la 1 vam anar a dinar a l'Oest, al costat de l'Spampida. Vaig menjar nuggets de pollastre amb patates, de beure una Fanta.

Després de dinar vam anar a l'Stampida. Hi havia molta gent però al final vam pujar. Va ser molt divertit.

A les 18:30, més o menys, vam anar al Dragon Khan, on hi havia poca cua. Per això vam pujar 5 cops seguits.

Després vam anar a la plaça de l'entrada, ja que havíem de marxar.

Va ser un dia molt divertit.

Marc P.



El divendres passat vam anar a Port Aventura. M'ho vaig passar molt bé i va ser una excursió molt divertida.

Em va impressionar l'atracció del Tutuki Splash, la última baixada, que era molt gran, i em vaig mullar sencer. Vaig haver-me de canviar de roba.

Vam anar a dinar a un restaurant mexicà que es deia La Cantina, i de menú hi havia macarrons amb pollastre i una natilla i de beure una Coca-cola, aigua o Fanta. Al restaurant hi havia un teatre típic mexicà i al Pablo el van agafar per ballar. Nosaltres vam ser gairebé els únic de l'escola que vam anar a aquell restaurant a dinar.

Em va agradar molt també una atracció que es deia El Tami-tami. Era la única divertida del Sésamo Aventura. També em va agradar molt l'atracció que es deia "Sea Odissea".

L'excursió va ser impressionant i una de les més "xules" d'aquest any.

Alex Sánchez

Me lo pasé muy bien, lo que más me gustó fue la Stampida, el Dragon Khan y el Furious Baco.

La Stampida porqué no te mareabas, no tenía loopings, iba rápido, había bajadas y, además, habían dos trenes y desde uno podías saludar a los del otro tren.

En el Dragon Khan yo ya me había subido, pero seguía siendo chulo. Lo único malo era la primera bajada.

El Furious Baco fue la atracción más fuerte, no me lo esperaba tan rápido. Fue una pasada!

Alex Alcaide

Quan vam arribar a Port Aventura, les nenes van voler anar al Furious Baco, però com que hi havia molta cua, vam anar a altres atraccions.

Al final ens vam pujar totes les nenes, però com hi havia molta cua, van marxar algunes. Ens vam quedar la Núria, la Laura, la Irene Ansó, la Irene Barbero i jo.

Vam estar fent una hora de cua per només 2 minuts d'atracció. Vam veure que posava que només tardava 3,5 segons en posar-se a 135 km/h. Anava super ràpid. A mi em va donar una mica d'impressió quan ens van posar cap per baix. Abans de sortir ens van posar un vídeo. Era d'un mico que matava un científic i just després va arrancar super ràpid. A una corba vam veure dos coloms. Vam anar tan ràpid que un va sortir volant, però a l'altre el vam atropellar.

Irene González

SÉSAMO AVENTURA

Yo y Martí estábamos casi todo el rato en Sésamo Aventura. Las atracciones que había eran: Tami-Tami, Coco Piloto, Magic Fish, la Cída de Blas, El Granja de Elmo y también había un tren. Era muy chulo.

En el Tami-Tami te hacían un video y en uno el Martí salía moviéndose.

Cuando fuimos al tren había un niño que nos hablaba y pensaba que era nuestro amigo.

El Coco Piloto iba muy lento, iba como a 1 km/h.

Pablo

SORTIDA A L'AQUALEÓN

Ahir dimecres vam anar d'excursió a l'Aqualeón, m'ho vaig passar molt bé. El que em va agradar més va ser el primer espectacle d'aus. Em va impresionar molt. No sé com poden ensenyar aquestes coses als ocells.


Un papagai va agafar un cotxe com si fós un bomber que volia apagar el bosc perquè s'havia incendiat. També hi havia una papagai que es deia Michell. Pobreta, ella tenia quatre germans però van morir tots perquè a tots 5 els van agafar uns senyors i els van posar en un pot de pilotes de tenis i allà els van ofegar, excepte a la Michell que com va entrar la última tenia aire suficient per aguantar.

També el que em va cridar l'atenció va ser el recorregut del safari, que anavem en un autocar. L'autocar entrava on estaven tots els lleons, tigres i osos. Eren molt macos, mai els havia vist de tan aprop.

Mar

Lo que más me gustó fue el búho que se llamaba Hugo, también me gustó el águila que se llamaba Quivu, que voló por encima de mí 3 o 4 veces.

Lo que no me gustó fue el taller porqué era muy aburrido, en el mini zoo vimos unos suricatas mamando, eran mamíferos, unos mapaches peleándose y unos mandriles quitándose los piojos para comérselos.

Vimos los animales herbívoros y carnívoros en el parque.

Nico Solà

Ahir, dia 18 de maig vam anar a l'Aqualeón amb 3r, 4t i 5è. Quan vam arribar vam anar a fer una volta per on eren els animals herbívors. Va ser una mica avorrit.


Després vam anar al mini zoo i vam veure uns animals que es deien suricates que eren molt bonics. Els suricates tenien uns fills que estaven mamant de les mares.


Després vam anar a fer un taller. Vam veure unes serps que donaven molta por. La que més em va sorprendre va ser la piton albina. Era molt grossa i llarga. Feia molta por.

Després vam anar a veure els espectacles dels lloros, papagais i una cacatúa, que era molt bonica. També vam veure un espectacle d'áligues i mussols. Feia una mica de por perquè volaven per sobre nostre.


I, per últim, vam anar a fer un safari amb un autocar d'allà, que va ser el que més em va agradar. Vam veure lleons, l'ós bru i panteres, que estaven tancades. L'animal que més em va agradar va ser el tigre. Em va fer molta impressió.

Irene Ansó

Ahir, dia 18 de maig, els cursos de 3r, 4t, 5è i 6è vam anar a l'Aqualeón, a la Costa Daurada.

A mi el que em va agradar més del que vam veure va ser l'espectacle dels lloros.


Hi havia un guacamai que es deia Roque que, amb el bec, va pujar una mini bandera d'Aqualeón. També hi havia un guacamai que es deia Michell i va explicar la seva història de quan era petita. La van posar dins un pot de pilotes de tenis amb els seus quatre germans, i ella va ser la única que va sobreviure. Aquests dos guacamais em van agradar molt, però els que més em va agradar va ser un que va pujar a un mini cotxe i va començar a conduir-lo.

Aquesta excursió ha sigut molt divertida.

Belén

Cuando fuimos a Aqualeón lo que más me gustó fue el vuelo de las rapaces. Fue muy chulo, vimos búhos, águilas, alcones... Hubo un momento que pidieron 10 personas voluntarias y las tumbaron en el suelo para que un águila, que subió arriba de la grada, bajara y pasara justo per encima, casi rozándolos.

Ya casi llegando al final del espectáculo, un gran alcón vino volando y nos pasó muy cerca de la cabeza para engancharse a la barandilla. Lo tenía tan cerca que pude observar que medía aproximadamente unos 25 centímetros de largo. Era marrón, muy oscuro con un puntiagudo pico.

Nos enseñaron que las aves rapaces nunca cazan con el pico, siempre con las patas, agarrando a su presa con esas afiladas uñas que tienen. También me fijé que les dan de recompensa un trocito de carne cuando lo hacían bien.

La excursión fue muy chula y lo que más me gustó fueron las aves rapaces.

Alberto

LECTURES INDIVIDUALS

Mi libro se titula El heredero de la noche y es del autor François Sautereau.

Trata sobre Jorge que era un hombre al que le gustaba contar cuentos a los niños por las ciudades y así ganaba dinero. Un día al salir de casa descubrió que había alguien en su interior que no era su conciencia.

La persona que estaba dentro de Jorge era un joven príncipe de la Ciudad de la Noche. Se llamaba Frank. Éste venía del espacio y podía entrar y salir de Jorge. Frank cayó en la Tierra en busca de ayuda.

Jorge y otros niños ayudaron a Frank a salir de Jorge y así poder volver a la Ciudad de la Noche. Frank y Jorge se comunicaban por sus pensamientos, de esta manera Jorge le contaba historias a Frank para que él, desde su ciudad, se las contara a los niños y así conseguir el éxito de Jorge.

Me ha gustado porqué hay algunas partes muy divertidas y otras más íntimas y más personales. Creo que eso es lo que le da el toque para leerlo y que se te haga interesante. Por otro lado, me han hecho gracia los protagonistas porqué son bastante cabezotas.

Irene Barbero

EL MEU ESPORT PREFERIT

El meu esport preferit és el ping-pong, és molt divertit i a més a més no has de córrer molt. Has de jugar amb una pala de ping-pong, un company, una pilota petita, amb una taula i amb una xarxa.

De vegades sí que has de córrer perquè estàs a un cantó i te la tiren a l'altre. També te la poden tirar molt justa pel cantó i penses que va fora, toca la taula i no et dóna temps a parar-te la pilota. En aquest esport no hi ha ni porter ni defensa ni res de res. Ets tu amb la pala contra l'altre.

Alex Alcaide

El meu esport preferit és el tennis. El practico dos cops a la setmana, encara que m'agradaria poder fer més classes al llarg de la setmana perquè, si puc, m'agradaria ser tenista.

Per mi el tennis és un esport molt bonic per jugar i a més no depens de ningú, només de tu i de la teva raqueta que estigui en bones condicions i saber fer-ho bé.

Aquesta afició al tennis me la va passar el meu pare. Quan jo era petita el veia jugar partits o campionats de Catañunya. Per molt que m'agradi jugar al tennis no m'agrada veure'l per la televisió perquè sempre m'adormo.

Els cops de tennis que millor em surten són la dreta i la volea.

Irene Barbero

El meu esport preferit és el tennis. M'agrada molt fer "smatchs" que és quan el contrari no li dóna a la pilota. També m'agrada fer revés, que has d'agafar la raqueta amb les dues mans i enviar-la a l'altre camp.

Jo faig tennis un dia a la setmana a les 18:30 al Club Tennis Castelldefels (CTC). Vaig amb cinc nens més. A les classes fem saques, revés, dretes, volees i smatchs. També fem jocs. el meu joc preferit es diu negatiu, on tens cinc vides. Es parteix cada camps en dos i un descansa. Jo mltes vegades guanyo. M'ho passo molt bé a les classes de tennis.

Alex Sánchez


El meu esport prefeirt és el fútbol perquè m'agrada molt jugar amb la pilota i també perquè és molt divertit.

El que no m'agrada és que jo sóc defensa i no m'agrada però és divertit perquè perdem molt però de vegades empatem, i molt poques vegades guanyem.

Al fútbol és molt important passar-ho bé i per això m'agrada i és el meu esport preferit.

Pablo


El meu esport preferit és el futbol. A mi només m'agrada jugar al futbol. No m'agrada veure'l per la televisió perquè dura 90 minuts més el temps i si hagués prorroga que dura 30 minuts més.

Jo no sé regatejar, encara que de vegades em surt alguna cosa. Jo xuto la pilota molt fort però la punteria em falla. A mi m'agrada com sóc i si els meus pares em deixen m'apuntaré a fer futbol després de l'escola.

Marc Marín


El meu esport preferit sempre ha sigut el futbol perquè casi tota la meva família ha jugat.

Jo vaig començar a jugar a futbol amb tres anys. Una de les raons per a que el futbol sigui el meu esport preferit és que es juga amb els peus i en equip.

També m'agrada perquè és un esport mundial, és a dir, es practica a tots els llocs del món i a mi m'encanta viatjar. Amb el futbol tinc moltes possibilitats de fer-ho. També m'agrada perquè quan marques un gol et sents orgullós del que fas.

Victor

UNA SENSACIÓN CÓMICA

Estaba mi madre, mi padre, mis primos y yo en el Canal Olímpico. Estábamos jugando en las porterías de fútbol y uno de los tres perritos pequeños se fue al agua, porqué hacía mucho calor y no quería salir. Entonces mi padre bajó por las piedras y tambiém se cayó al agua. Se hizo una pequeña rascada en la rodilla y nos tuvimos que ir porqué le estaba cogiendo un poco de frío.

Nico Cruz

Un día estaba en mi casa con mi hermana. Decidimos jugar al escondite, me tocó pararla y mi hermana se escondió. Nunca la encontraba, seguro que tenía un escondite secreto, aunque al final la encontré. Me tocó esconderme a mi pero no sabía dónde, hasta que encontré un lugar, el armario.

Me daba un poco de miedo porqué mi hermana daba pocos pasos y super lentos, y siempre hací al a voz de "Chuky". No sabía qué hacer hasta que salí del armario y le pegué un susto a ella, jajaja!!! Me reía mucho.

Marc Padilla

Era un día que yo estaba en mi casa con mi prima y mi conejo se escapó de la jaula y se fue corriendo. Una vez nos dimos por vencidas de buscarlo, mi tía se fue con mi prima, entonces cuando abrieron la puerta de la calle el conejo, llamado Poti, salió corriendo y se fue al final del pasillo. Entonces mi madre salió y cogió al conejo por las orejas y se lo llevó a la jaula y sin querer se dejó la puertade la jaula abierta. Entonces ssalió y se metió denajo de mi cama. Yo intenté meterme, pero no cabía, entonces metí la mano y me mordió. Lo acabé cogiendo y lo castigué sin chucherías durante un tiempo.

Mi madre después se enfadó conmigo por haberme metido en este enorme lío.


Ainhoa

Todo empezó el miércoles. Estaba con mis amigos jugando a basquet cuando, de repente, Ismael, mi amigo, tiró desde medio campo con tanta fuerza que el tablero, que era de vidrio, se rompió en miles de pedazos. Todos empezamos a reirnos porqué no tenía muy buena puntería, la verdad, y ahora lo podemos afirmar con el tablero roto. Ismael, aún siendo el culpable, también se rió con nosotros a carcajadas. Fue muy divertido para nosotros.

Nil

LES MANTIS

L'altre dia a classe van néixer mantis de les ooteques. Són molt petites, com de mig centímetre i són totalment idéntiques a les mantis grans.

El Santi va agafar dues per observar-les i tenien tanta gana que una es va menjar l'altra. El Santi va explicar que les mantis, com que són tant petites, els agradava per menjar purgons, així que quan vaig anar a casa dels meus avis i vaig trobar dues plantes que en tenien molts, les vaig agafar i les vaig portar a l'escola.

I des del dia que van començar a néixer, s'han anat multiplicant fins avui.

 

Alberto

 

EL CONCERT DEL JUSTIN BIEBER

Ahir dimecres 6 d'abril vam anar totes les nenes de sisè al concert del Justin Bieber, que és un cantant guapíssim i bastant jove. Després que s'acabessin les classes a la tarde, vam sortir corrents cap a Barcelona al Palau Sant Jordi.

Quan vam arribar allà vam estar fent cua i darrere de les càmeres cridant com bojes. Quan vam entrar vam buscar les butaques i vam seure. Al cap d'una estona van ficar unes pantalles que indicaven el temps que faltava per a que comencés el concert.

Quan quedaven 20 segons vam començar totes a fer la compte enrere. Estavem totes molt nervioses. I va cantar més o menys 20 cançons, i totes les cançons les coneixiem. Quan va cantar la de "One less loney girl" va sortir una noia del públic a l'escenari i el Justin Bieber li va dedicar la cançó i li va regalar un ram de flors.

També, a l'última cançó, es va posar la samarreta del Barça, que abans de començar el concert va estar jugant un partit amb els del Barça. També, en una altra cançó, es va pujar en un cor de metall i va volar dobre el públic (noies). A nosaltres ens veien des del final, perqué portavem samarretes blanques que possava: "I love JB". I quan va acabar el conert va ballar la Macarena. Era moníssim, i va posar videos de quan era petit. Va ser super divertit.

Belén y Mar

POESIES PEL CONCURS DE SANT JORDI

LA MEVA CLASSE

L'Àlex Alcaide és un xarraire,

i l'Alberto Alonso és molt soso.

La Irene Ansó es va al zoo,

la Irene Barbero menja torró.

En Martí Castelar no para de parlar

i el Nicolás menja pollastre a l'ast.

El Diego es compra un gogo

i la última Irene, la meva millor amiga, a casa té una gran formiga.

El Nil només menja pernil,

el petit Víctor es va trobar un pot d'or.

La Laura Lama es menja una llama.

El Marc Marín és una mica "tontín",

la Belén té un pot de pol·len.

L'Ainhoa és una anxova.

En Pablet no es beu la llet,

el Marc Padilla menja "tortilla".

La Núria Pera és una fruitera,

en Joan Petit balla sota el llit.

El Sergio Roque

és ben despert, no s'ha quedat roque.

L'Andrés juga a tennis al revés.

El Sancho és una mica panxo.

El Nico Solà, només està al sofà.

I jo, l'escriptora, soc una mica inventora.

a l'Estibenyo li agrada el "jalapeño".

I la Mar Vergel es posa molt de gel.

Anouck (Trabiata Requise)

ADIVINA ADIVINANZA



A ver si adivinas quién soy.

Puedo ser humano, lista

hasta una artista.

Pero ese no es mi caso

así que yo paso.

Ahora me describiré:

soy un animal acuático, muy grande

por encima gris, por debajo blanco,

asusto a los playeros

por abajo.

Soy tranquilo,

pero de la muerte estoy al filo,

soy el rey del océano

dientes largos y azulados.

No me parezco a ti

pues si no la gente que está aquí

habrá desaparecido ante ti.

Y por último,

como donde me apetezca

sobretodo donde hay pesca.

¿Quién soy?

El tiburón

Raúl (David Guetta)

ELS MIMS

Els mims

som molt prims.

No mengem

i descrivim.

No parlem,

mímica fem.

Als pallassos odiem,

perquè gràcia com ells, no fem.

En una caixa estem,

que invisible la fem.

Al carnaval anem disfreesats de mims,

perquè som molt divertits.

Què bé,

que sí,

que els mims,

ja són aquí.

Joan (Bubu)

ES UNA PESADA

Si ojalá la Núria se callase,

haría una fiesta en la tienda Base.

Si se dejase de reir,

de nuevo empezaría a vivir.

Si me dejará en paz de una vez,

iría a pescar un pez.

Si me dejara de pellizcar

haría más fiestas en un bar.

Si me dejase de gritar en las orejas

me quitaría las cejas.

Pero como sé que no lo hará,

me tendré que aguantar.

Estiben (Núria)

PEL·LÍCULES

AVATAR

Aquesta pel·lícula es diu Avatar. A mi m'ha agradat molt perquè és molt bonica i algunes parts fan gràcia.

La pel·lícula tracta d'un senyor que treballa a un lloc on van a un planeta que es diu Pandora. Van a Pandora per aconseguir un mineral, però per aconseguir-lo s'havien de transformar en una espècie d'extraterrestre de color blau, perquè en aquell planeta hi havia aquells extraterrestres.

Per transformar-te t'havies de posar en una mena de capsa, dormir-te i pensar en allò que volies fer amb l'extraterrestre. PErò aquell senyor es va morir i va haver de treballar el seu germà en comptes d'ell. El seu germà era discapacitat, i li agradava molt tenir un avatar perquè podia còrrer. Va conéixer a una avatar que li va ensenyar moltes coses. Amb el temps es va enamorar d'ella, però el seu cap no deixava que parlessin amb els avatars, i van fer una guerra per quedar-se amb els minerals, però van guanyar els avatars. Es van quedar al seu lloc encara que molts van morir.

Aquesta pel·lícula m'ha agradat molt i m'importaria veure-la 90 cops perquè m'agrada molt, jo la recomano a tota la gent perquè és molt xula.

Irene Ansó

ESTA ABUELA ES MI PADRE

És un senyor que era agent secret i havia de trobar un USB per agafar uns senyors. El fill de l'agent secret volia que li firmés uns papers per poder cantar i el va perseguir.

El fill, que es deia Tren, va veure com aquells senyors mataven un agent secret i, per això, van anar a un institut d'art de noiesi el seu pare i en Tren es van disfressar de noies perquè si no els homes els matarien a ells també.

En Tren es va enamorar d'una noia, però com que estava disfressat de noia deia coses bones del "seu cosí" Tren, que en veritat era ell. La noia descobreix que era en Tren així que es va enfadar amb ell, però en Tren li va explicar que ella havia robat l'USB i li va donar a ell i es van perdonar. En tren li va donar l'USB al seu pare.

Els homes que van matar aquell senyor, van estar arrestats i el pare li va firmar allò per cantar però en Tren no ho va acceptar.

A mi m'hagués agradat saber qui va guanyar el concurs perquè fan un concurs però no diuen res més.

Els personatges que més m'han agradat han estat en Tren, l'àvia (el pare d'en Tren) i la noia. Ha estat molt bé, jo li posaria un 10.

La part que més m'ha agradat ha estat que el pare es disfressava d'àvia. Jo crec que la pel·lícula la pot veure tothom perquè és de riure.

Laura

DE EXCURSIÓN!

La excursión al Garraf fue muy divertida, pero lo peor fue que andamos tres o cuatro horas. Vimos un montón de bichos raros, pero la mitad estaban chafados por los coches que pasaban.

Había un avenc que medía 70 metros, pero nuestra vista sólo llegaba hasta los 22 metros, daba un poco de miedo.

En los árboles habían casitas para los murciélagos que se entraba por debajo para que la luz no entrara.  Aprendimos muchas cosas.

Nico C.

ENTREVISTES

ENTREVISTA DE LA MILI

1. Hi havia alguna cosa que et va agradar de la mili?

- El que més m'agradava de la mili era quan s'acabava a les sis de la tarde la feina, ens reuníem amb els amics i cantàvem i berenàvem.

2. Com era el teu capità?

- Era un xulo, una mala persona, un competitiu i sobretot era un borratxo.

3. A quina hora us aixecaveu?

A les set del matí o segons la feina a les 3 de la matinada.

4. Feieu molt exercici?

Quan feia d'instructor sí, quan treballava a la oficina no.

5. Quin any vas començar la mili?

A l'any 1976, al mes de gener.

6. I quan la vas acabar?

A l'any 1977.

Joan

ENTREVISTA AL MEU GERMÀ

- ¿Qué es lo que más te gusta de Etiopía?

Los hoteles, las casas grandes y bonitas, las personas de allí que son muy amables y los bosques que hay por allí.

- ¿Y qué es lo que más te gustó de aquí?

Mis amigos, el colegio, los bosques, las televisiones y la temperatura.

- ¿Que no te gusta de Etiopía?

No me gustaba ser pobre, tampoco la comida tradicional de allí llamada "Injera".

- ¿Y qué no te gusta de aquí?

Algunos profesores no caen muy bien, tampoco me gusta mucho comer con cubiertos porqué allí comía con las manos.

- ¿Qué país te gusta más, Etiopía o España?

Me gusta más vivir en España.

- ¿Te hizo pena cuando tus padres se murieron?

Sí, porqué nunca he podido conocer a mis padres biológicos.

- ¿Recuerdas alguna cosa de Etiopía?

Sí, antes de ser adoptado tenía una mejor amiga que la conocía del "Ipi house", una casa que están todos los que van a ser adoptados.

- ¿Saber decir alguna palabra en ese idioma?

Sí, solo dos: xinte que es pipí, y xintemeta que es caca.

- ¿Te gustaría volver a allí para ver Etiopía?

Sí, porqué no recuerdo bien cómo era.

- ¿Te gusta la familia que te ha adoptado?

Sí, son todos muy amables aunque cada uno tiene una cosa mala. Por ejemplo, mi madre me pega con sus chanclas, mi padre siempre me hace hacer muchos deberes, y mi hermana me molesta poniéndose encima mío y mandándome.

Annouk

ENTREVISTA AL MEU AVI

A qui faig l'entrevista?

L'entrevista li faig al meu avi que va ser professor de totes les assignatures menys català. Ell era el cap d'una acadèmia.

1. Quines assignatures vas donar?

Ensenyança primària, comerç, cultura general, mecanografia, taquigrafia i socials.

2. T'agrada ser professor?

Sí, perquè m'agrada l'ensenyança.

3. Amb quants anys vas començar a dedicar-te a ser professor?

Als 18 anys.

4. Tenies algun alumne preferit?

No, per mi eren tots iguals.

5. Quina és l'assignatura que t'agradava més explicar?

Història. M'encantava i continua encantant-me.

6. Era difícil mantindre els nens callats?

No, m'oveïen molt.

7. Què és el que més t'agradava d'ensenyar als nens?

A part de la història, les matemàtiques.

8. Quines classes eren les teves preferides?

Les nocturnes, perquè venia gent gran després de la seva feina per adquirir una cultura general bàsica, lo qual m'agradava l'esperit d'aquesta gent gran per aprendre.

Núria

ENTREVISTA A NANY

Hago esta entrevista a mi abuela porqué quiero saber como es ser maquilladora.

1. ¿Cómo empezaste?

Primero era profe de estética y lo que más me gustaba era ser maquilladora.

2. ¿Te gusta maquillar, por qué?

Sí, porqué dentro del maquillaje existen varios tipos. De calle, de noche, de teatro y de ópera, que es uno de los más exagerados. PEro también existe el maquillaje terapéutico, que es para las personas que tienen problemas en la piel, por ejemplo los angiomas, que son unas manchas de color vino que suele ser de tamaño grande.

3. ¿Usas mucho maquillaje o poco?

Nunca se usa mucho maquillaje en cantidad y depende del tipo.

4. ¿Alguna vez maquillaste a algun famoso?

Sí, más de una vez. Cuando maquillaba en el Liceo maquillaje de ópera y también a modelos.

5. ¿Qué es lo que más te gusta del maquillaje?

El cambio que hacen las personas, sobretodo cuando es un maquillaje sencillo y se trata de realzar lo más bonito y de camuflar lo menos bonito.

6. ¿Y lo que menos?

Cuando la persona te pide que le hagas o le pongas colores que no le van bien a su fisionomia, porqué queda poco armónico. Y cuando me encuentro con pieles muy mal cuidadas porque el maquillaje no luce.

7. ¿El arte del maquillaje es especial?

Es un arte que socialmente tiene mucha importancia. Se convierte en una necesidad. Nadie puede ir muy bien vestido y ni aunque sea con un ligero maquillaje puesto.

Para mi este punto es el más importante y el más difícil de conseguir, que sea elegante.

Irene G.

ENTREVISTA A MI ABUELO

1. Como profesor, ¿te gustaba dar clases?

Sí, me gustó.

2. ¿Qué tipo de mates hacías?

Estudios superiores de mates.

3. En esa época ¿qué pensabas de los niños de mi edad?

Que eran el futuro del país.

4. ¿Te gustó ser profesor?

Me encantó porqué enseñando aprendes.

5. ¿Gritabas mucho o poco?

No me gustaba gritar.

6. ¿Ponías muchos deberes?

No porqué los hacían en clase.

7. ¿Dabas alguna otra actividad?

Clases de canto, música y formación física.

8. ¿Usábais la regla para castigar?

No la usaba, hacía repetir el trabajo.

9. ¿Cuántos años fuiste profesor?

Lo fui durante 22 años.

10. ¿Lo volverías a ser?

Sí, me encantaba la enseñanza.

Pablo

CHISTES

La profesora de Jaimito manda traer una verdura para el día siguiente, Jaimito llega a casa y le pregunta a su madre:

- Mamá mamá! Tengo que llevar una verdura.

Y dijo su madre:

- Pues apañátelas tu sólo.

Al día siguiente Jaimito coge una flor y se va hacia el cole. Cuando llega le pregunta la profesora:

- Jaimito, enséñanos tu verdura.

Jaimito se baja los pantalones y los calzoncillos y se pone la flor en el culo. Entonces le dice la profesora:

- Qué verdura es esta?

- Un cul i flor.

Víctor

Son dos locos que están en un manicomio y uno le dice al otro:

- Oye, ves a mirar. Si la pared es muy alta hacemos un agujero y si es muy baja la saltamos.

Va, y cuando vuelve, el otro le pregunta:

- Qué? Hacemos el agujero o saltamos?

Y dice el otro:

- No nos podemos escapar.

- Por qué?

- Porqué no hay pared.

Alex Alcaide

A MARTE
Se ve a dos niños y un adolescente en el parque. Los niños juegan en la tierra y el adolescente empieza a leer. Cuando los niños tiran tierra en el libro, el adolescente les dice:
- ¡Queréis dejar de jugar en la tierra!
Y los niños le contestan:
- Y donde quieres que juguemos, ¿en Marte?

Joan

EL CHISTE DE LOS LOCOS
Es un club de locos que están sentados en círculo y uno dice:
- ¡50!
Y los demás se ponen a reir. Otro dice:
- ¡25!
Todos se ríen. Así hasta que llega el último y dice:
- ¡27!
Y nadie se ríe.
- Gri gri gri
- ¿Por qué no o habéis reído?
- Porqué no lo has explicado con gracia.

Nil

LECTURES INDIVIDUALS

El libro que me he leído se titula El espejo del futuro y es del autor Jordi Sierra y Fabra.

El libro trata sobre un niño que se llama Javier que iba directo a su casa y quería pasar por otro camino y un anciano, con espejos del futuro, lo para y el niño le tiene que comprar un espejo. Después de unos días el niño se hace el más "guay" del colegio hasta que un día el niño suspende un examen y lo rompe.

Unos días después Javier compra otro espejo. En otro examen lo vuelve a suspender y el espejo acertó, pero le da igual y lo vuelve a romper.

Javier hace el último examen y lo aprueba con un suficiente justo. Se vuelve a encontrar al abuelo y éste le pregunta si quiere otro espejo, pero el niño no le contesta y se va corriendo.

Este libro ha estado bien, pero creo que el final tendría que ser más claro porqué yo no lo he entendido demasiado bien. El libro tendría que tener más páginas. De todas maneras ha sido uno de los mejores que he leído.

Martí

El llibre que m'he llegit es diu Ser nen no és tan fàcil de l'autora Pilar Lozano Carballo.

És un nen que es diu Fernando que viu en un pis, i quan va a l'escola els nens li diuen "orellut".

Al Fernando li regalen un lloro, i quan baixa de la seva habitació el lloro li deia 'Hola Fer'. Després de conéixer a un nen i a una nena, van fer-se molt amics els tres.

En Fernando va fer una cosa per la gent que tenia problemes. Li havia de donar un paper amb els seus problemes i el Fernando li donava una bosseta de llaminadures.

A mi aquest conte m'ha agradat molt perquè tracta d'un nen que té una sèrie de problemes i que amb els problemes del altres intenta resoldre els seus. És un conte molt "xulo". És bastant entretingut perquè quan el vaig començar ja no vaig poder parar.

Ainhoa

El llibre que m'he llegit es titula Tretze anys de Blanca de l'autor Agustín Fernández Paz.

Doncs és una nena que es diu Blanca i té una malaltia, hepatitis vírica i que s'ha de quedar dos mesos a casa fent repòs. A la Blanca li agrada un nen que es diu Lluís però que treu notes no gaire bones i sempre el castiguen.

És l'aniversari de la Blanca i l'Ana, una amiga, li regala un àlbum de fotos, i que vol fer un àlbum de fotos de tota la seva vida. Expulsen al Lluís de l'escola per culpa de la Serp, una professora molt dolenta. Tot això li diu la Raquel, la seva amiga.

La Blanca, per fi, pot sortir de casa i així disfrutar del conjunt de roba que li van regalar pel seu aniversari. Pensa que ja no és petita i s'ha fet gran. També li ha sigut entretingut fer el seu àlbum de fotos.

M'ha agradat molt aquest llibre, és un dels millors llibres que he llegit i ensenya que quan estás malalta no t'has d'avorrir, has de divertir-te.

Núria

El libro que me he leído se titula El tesoro del barco fantasma del autor Alfredo Gómez Cerdá.

Nico y Marga son unos amigos de España que tienen unos amigos de Portugal llamados Firmino y Damiao. Sus amigos le invitaron a pasar las vacaciones allí.

Cuando Nico y Marga llegaron a Portugal esperaron a Firmino horas en la estación de tren. Cuando vieron que no venía se fueron en taxi y desde ese día empezaron a haber problemas y atracaron a Marga. Damiao se escapó.

Tuvieron un plan con la policía pero no les funcionó. Entonces le secuestraron pero Marga tuvo un plan y gracias a que ella incendió el barco y detuvo el tráfico de drogas.

Este libro me ha gustado bastante porqué cada vez te intriga más lo que va a pasar. A mi me ha recordado bastante a las películas de acción, me ha gustado mucho. Lo que menos me ha gustado ha sido cuando Dinis Carapinha secuestró a Marga.

Irene Ansó

SETMANA BLANCA

La semana pasada fuimos de colonias con el colegio a la nieve. El viaje fue muy largo o, al menos, se me hizo largo a mi. Al llegar nos instalamos en las habitaciones y cenamos bien.

Al día siguiente ya subimos a las pistas y, allí mismo, nos dividimos para hacer los grupos con los monitores: los que saben y los que no saben esquiar. Yo me puse con los que no sabían y nos tuvo que llevar una furgoneta a todos apelotonados. Lo primero que aprendimos fue frenar y girar. Lo malo fue que en 3 o 4 días no nos tiramos por azules.

Estábamos con monitor de 12 a 14h. En cuanto acabábamos las clases nos íbamos directamente a comer al bar/restaurante de las pistas. Se comía muy bien, la comida estaba riquísima.

Cuando nos tiramos por azules el miércoles el Joan se caía un poco, pero cuando le fue pillando el "tranquillo" ya lo hizo bien. Hasta nos tiramos por una roja y no se cayó. Ese mismo día el Nicolás se mudó a nuestra habitación porque en la suya no aguantaba más el olor.

Esta semana me lo he pasado genial, espero volver a pasármelo así en las próximas colonias y que el viaje, tanto el de ida como el de vuelta, no se me hagan tan aburridos.

Diego

Esta semana pasada nos fuimos una semana a Andorra. Había 4 grupos: los que no habían esquiado en su vida, los que sabían poco, los intermedios y los expertos. De las niñas de la clase solo dos fueron al nivel de los expertos, Irene Ansó y Laura, pero Laura decía que su grupo tenía un nivel intermedio, donde estaba Belén, Anouck y yo.

En las que sabían un poco estaban Irene González, Mar y Ainhoa. En los que no habían esquiado nunca estaban Núria, Estiben, Raúl, Andrés, Víctor...

De la clase que no supieran había pocos, de niñas solo una de nueve. Creo que está bien, porque los que no sabían aprendieron lo suficiente como para tirarse por azules y más.

Nuestra profesora se llamaba Silvina. Era muy simpática y lo explicaba muy bien, pero tenía un acento que hacía que no la entendiera del todo bien y tuviera que repetir las cosas.

Irene Barbero

El diumenge 23 de gener vaig anar a la neu amb els meus companys de classe, però va faltar de vindre el Sergio perquè no volia. També van venir els nens i nenes de 1r i 2n d'ESO. Vam sortir a les 12 del migdia i vam parar a dinar en un espai que hi havia al costat d'una benzinera. Vam arribar a l'hotel més o menys a les 4 de la tarda.

Al dia següent vam començar a esquiar per verdes amb el nostre profesor René. Un altre dia ens vam tirar per blaves i vermelles.

El dilluns vam anar a Caldea. Era un lloc molt tranquil amb les picines calentes i fredes. Va ser un dia molt guay.

A l'habitació vaig anar amb el Nil, l'Andrés i amb el Martí, que es va canviar d'habitació i va venir el Marc Padilla.

L'últim dia vam tenir 3 minuts per comprar i vaig poder comprar-me un joc de la PSP, el Gran Thef Auto, i un toblerone. Van ser unes colònies de lo més divertides.

Alex S.

LECTURES INDIVIDUALS

El llibre que m'he llegit es titula "Rumbo sur", de l'autor Manuel Alonso.

El llibre tracta sobre una nena que es diu Clara i ha viscut amb moltes famílies. Però troba el seu pare biològic que es diu Juan. La Clara mai ha vist el mar així que el seu pare i la Clara van de viatge.

En Juan no té diners així que han d'anar caminant fins al sud per veure la platja. Van fent 'autostop', i van parant bastants cotxes per portar-los. La conductora d'un d'aquests cotxes es deia Isabel i els porta fins la meitat de camí.

Van arribar fins a Zahara on els esperava el germà de la Isabel. Aquest va preguntar-li al Juan si tocava la trompeta per oferir-li un treball. Com sí que la tocava el van acceptar. Va acabar tocant un concert on va tenir molt d'èxit. 

El somni de la Clara era veure la platja i el somni del pare era fer un concert amb la trompeta i que la seva filla li digués "pare". Els somnis de tots dos es va fer realitat en aquell moment.

Aquest llibre m'ha agradat. És molt emocionant i molt bonic. Mentre l'anava llegint volia saber el final i no podia parar.

Laura

El títol del meu llibre és "El caso del grito en la sala de profesores" i és del Jachim Friedrich.

A l'escola han contractat un bidell i a casa seva s'escolten sorolls i crits. Un dia la senyora Sulte-Stratmann va perdre la seva polsera i poc temps després va aparèixer el bidell a tornar-se-la dient que estava sota el banc dels vestidors.

El nou bidell va veure a la senyora Sulte-Stratmann a la dutxa dient que hi havia una nota a la seva taula que deia que l'aixeta estava trencada i que l'anava a arreglar. El Charly, el Fede, el Rabanito i l'Estefi sospitaven que el bidell ho havia fet a propòsit i que havia robat la seva polsera. 

El Fede va anar amb el seu gos Preciós a l'escola i els altres es van quedar a l'hort dels seus tiets. El Fede estava investigant una mica al bidell i es va trobar al quiosc al bidell parlant amb el quiosquer on sempre prenien un refresc calent mentre negociaven. Quan els dos van marxar, en Preciós va arribar fins la finestra de la casa del bidell perquè hi havia gats. La mare del bidell els va dir que entressin mentre que en Charly va anar a la policia pensant que el bidell era dolent.

A la casa del bidell els va explicar que els crits eren els gats de la seva mare i que estaven negociant per a que el bidell traballés al quiosc del senyors Werther. Així que no va passar res. Tot a tornat a la normalitat i... un altre cas resolt!

M'ha agradat molt. Mentre llegia algunes parts m'emocionaven. M'ha agradat tant, que m'agafaré tots els que hi ha d'aquesta col·lecció.

Raúl

El llibre es titula "Per molts anys Bernat!" de l'autor Josep Gòrriz.

Els pares fan un xalet nou i queda poc temps per l'aniversari d'en Bernat. Li regalen el xalet i un nou piano per tocar música.

Per al seu aniversari vénen tots els familiars. També ve el seu cosí Oriol i les seves cosinetes i juguen a Romeu i Julieta.

L'Oriol es torna boig i talla tots els arbres. Els pares d'en Bernat fan que reculli totes les branques del terra.

Aquest llibre m'ha agradat molt perquè és millor aquest Romeu i Julieta. Als nens de la classe els agradaria tant com m'ha agradat a mi.

Nico S.

ANÈCDOTES DE NADAL

El dia 5 de gener va ser el meu dia preferit de totes les meves vacances de Nadal perquè vaig participar a la cavalcada amb la Belén, la Irene G., la Irene A., la Laura, l'Annouk i el Raül però ens van separar. Jo vaig anar amb les dues Irene's amb el Rei Gaspar.

Vam haver d'anar allà a les 3 de la tarda perquè ens havien de maquillar i ens havíem de vestir. Anàvem amb uns pantalons molt lletjos de colorins, una samarreta vermella, una capa i un barret molt gran de color blau. Anàvem maquillades amb tota la cara taronja perquè el Gaspar és una mica taronja i ens van posar purpurina i pinta llavis.

Quan ens van acabar de maquillar havíem d'esperar fins dos quarts de sis i va ser una mica avorrit, encara que vam veure a la Belén i la Laura i va vam estar amb elles. A Laura, a la Irene A., al Raül i a mi ens va tocar per sorteig estar després de la cavalcada amb els Reis recollint totes les cartes del nens petits.

Quan van tocar dos quarts de sis va vindre un autocar per recollir-nos i ens va portar fins al castell, que és on començava la cavalcada.

El Rei Gaspar era molt divertit i deia que a la seva carrossa hi anaven les nenes més maques. Quan va acabar tota la cavalcada vam haver d'anar amb els Reis a l'Ajuntament per recollir les cartes. Va ser divertidíssim i mai oblidaré aquell dia.

Mar

La meva anècdota del Nadal és que pel cagatió vaig demanar-me unes joguines i vaig trobar-me que hi havia més regals dels que jo m'havia demanat.

Hi havia un joc per col·locar unes peces al requadre per la ment, un joc de la Nintendo ("Shrek, feliços per sempre"). Pel Pare Noel em van regalar un tren de piles de Rodalies Renfe, un set de policia, un sobre sorpresa, un joc de taula, una cafeteria de joguina i alguna cosa més. A casa de la meva tieta em van regalar unes pel·lícules.

Per Reis em van regalar una Nintendo DS amb càmera de fotos, grabadora, accés a internet i es pot enviar missatges a una altra consola. També un kit d'energia solar, un Monopoly i un altre joc de la Nintendo.

Dissabte em van comprar uns segells i una màquina per tallar les guies dels segells de regal de Reis.

Sergio

Aquest Nadal ha sigut molt especial. A la cavalcada estava amb la Irene B. i vam veure a totes les nenes de la classe menys a l'Ainhoa que no sortia. Em van portar (a casa meva) els pantalons per anar a esquiar, la Nintendo DSI, les ulleres per anar a esquiar, uns guants (manoples), també per esquiar.

A casa de l'àvia, em van portar una jaqueta impermeable i l'entrada pel concert del Justin Bieber i un joc per la PlayStation 3. A casa de l'altra àvia em van portar el casc per anar a la neu i un jersei llarg lila.

El Cagatió em va portar la Wii amb tres jocs: Wii Sports, Wii Sports Resort i "Botes de choque de Bob Esponja". També un vestit, un joc per la Nintendo DS i uns auriculars per l'iPod.

El 4 de gener vaig anar al saló de la infància amb un amic de la classe, el Sergio, i ens ho vaim passar molt bé. També vaig trobar-me uns amics, al Joan Cabot amb la seva germana Alexandra i els seus cosins.

Al concert anem totes les nenes de sisè excepte la Irene B. perquè no li agrada. Segur que ens ho passarem molt bé. Jo vull que el Justin Bieber em signi un autògraf i una foto amb ell. Entre totes li farem una pancarta. Quines ganes d'anar-hi!!

Núria